dimarts, 7 de setembre del 2010

SORTIDA A LA PICA D' ESTATS 3143 metres


El cap de setmana del 4 i 5 de Setembre, 9 membres del Club i el Bruc el gos muntanyer, vam fer una sortida al Pirineu per pujar a la Pica d' Estats, el cim més alt de Catalunya, amb 3143 metres. La meteo pronosticava un cap de setmana molt bo.
Vam sortir de Falset el dissabte a les 7 del matí direcció Àreu un petit poble de la Vall Ferrera.
Un cop a Àreu agafem la pista que ens du cap el pla de Boet, lloc on deixem el cotxe ens equipen amb les motxilles i amunt cap el llac d' Estats on plantem la tenda. Fent una parada per menjar alguna cosa, i tot pujant ja som al llac.
En arribar, muntem les tendes i fem petar la xerrada una estona, i a sopar. Un cop el sol es va amagar feia fred, així que vam decidir endinsar-nos dins del sac, tot posant el despertador a les 6.30.
Ens vam aixecar, desmuntem tendes i les amaguem, per no pujar tan carregats.
Sortim cap a les 7 del matí. Ens espera la famosa pujada del coll del Sotllo. Pasem el flanqueig amb neu, i cap amunt arrivem a la Pica d' Estats més o menys a les 9 del matí, fotos de rigor amb bandera del club i senyera.
Baixem la Pica i decidim pujar al Pic Verdaguer de 3123 metres, és molt ràpida la pujada. Un cop baix, mengem una mica i uns quant van a fer el Montcalm 3077, i uns quants baixem fins a les tendes. Un cop tots arribem a les tendes, les recollim, i a anem tirant cap el Pla de Boet on tenim el cotxe.
Quan arribem al cotxe ens canvien i pista avall fins a Sort per fer un mos i cap a casa.
Va ser una sortida molt maca i per alguns els seus primers 3.000.

LA SENYERA AL GEGANT DE SANT GREGORI


La setmana anterior a la Diada del Gegant a Sant Gregori, membres del Club Excursionista Priorat, vam reequipar la via del Gegant per poder plantar la senyera escalant,vam estar tres tardes per poder enllestir la via per el gran dia.
El diumenge 29 d' Agost molts vilatans de Falset van sortir caminant de Falset fins a Sant Gregori, on ens esperava un esmorzar a base de pa amb tomaca i embotit, això si regat amb bon vi del Priorat. En acabar de esmorzar ens van encaminar cap a l' ermita de Sant Gregori, i un grup de membres del Club Excursionista Priorat vam començar a escalar la via, amb l' objectiu de plantar la senyera. Un cop tots vam ser dalt, i vam plantar la senyera,va sonar el himne dels segadors, amb so de gralles i timbals, tot onejant la senyera. Un moment molt emotiu per tots els que van ser.VEURE FOTOS

diumenge, 5 de setembre del 2010

El C.E.P a la Pedals de Foc

Del 17 al 20 d'agost, 4 "bttros" del C.E.Priorat vam anar a fer la Pedals de Foc. Una ruta de 220Kms i 5900m de desnivell acumulat positiu que rodeja el Parc Nacional d'Aigüestortes, naltros la vam fer en 4 etapes i així vam poder gaudir de la bici pel matí i turisme o relax per la tarda.

1ªEtapa: Vielha-Gotarta
Després del viatge amb la furgo del Josep de Falset a Vielha, vam començar la travessa al Refugi de Conangles practicament a les 12:00 del migdia. Una etapa molt bonica per la varietat de camins i corriols que trobem, sense grans pujades ni baixades per arribar a Gotarta i on ens vam començar a adaptar al funcionament del llibre de ruta que ens van facilitar. En arribar a Gotarta ens vam endur la sorpresa d'un error en l'allotjament i vam anar a dormir en un apartament només per naltros 4, estabem com a reis.

2ªEtapa: Gotarta-Torre de Cabdella
Després d'un bon esmorzar vam iniciar la segona etapa, que es caracteritzava per les fortes pendents i molt pedregoses i per la travessa del Coll d'Oli entre senderes poc senyalitzades i tècniques a la vegada. Ens vam trovar amb un grup on un d'ells va trencar el cable de canvi i naltros com que en duïem 2 n'hi vam donar un i l'hi vam canviar, encara ens ho agraeix ara!!. En arribar a la Central de Cabdella ens vam tornar a endur la sopresa que ens havien canviat el refugi sense previ avist, vam dormir a Torre de Cabdella, al finalitzar la etapa va ploure i ens vam mullar una mica.

3ªEtapa: Torre de Cabdella-Son
Vam sortir tan aviat com vam poder, ja que les previsions meteorologiques donaven pluja. Només sortir vam pujar al Coll del Triador, la pujada més llarga de la pedals (12Kms), on al cim ens esperaven un grup de vaques, a continuació vam pujar al Coll de la Portella el punt més alt de la travessa (1268m). vam anar pedalant sense parar per evitar la pluja i en arribar a Espot vam para a dinar en un restaurant i després vam continuar cap a Son. Finalment no ens vam mullar.

4ªEtapa: Son-Vielha
Vam iniciar l'ultima etapa i també la més bonica degut a les impressionants vistes i a la gran quantitat de vegetació que rodejaben els camins, on vam entrar durant un tram al bosc de Gedar que pertany al parc nacional d'Aigüestortes. Finalment vam arribar a Vielha on ens van donar els maillots, i amb la furgo de tornada cap a Falset.

Ens ho vam passar molt bé, tant pedalant, com fent unes cervesetes a les tardes on comentavem les jugades de la jornada entre naltros o amb altres grups que també feïen la pedals, una molt bona experiencia que si tot va bé l'any següent ho repetirem en un altre indret.

En aquest link podeu veure les fotos:
http://picasaweb.google.es/clubexcursionistapriorat/PedalsDeFoc#

divendres, 6 d’agost del 2010

EXPEDICIÓ TOUBKAL MARROC


El dia 18 de Juliol, 7 noies del Club Excursionista Priorat, vam enlairar-nos rumb a Marrakech, per assolir el cim més alt de la cordillera de l' Atlas al Marroc, el cim és el Toubkal, amb 4.167 metres. I posats a fer, dos cims secundaris de la mateixa cordillera, el Ras ( 4.083) i el Timezguida (4.089).
Arribada a Marrakech,i anem a trobar el Riad, i cap a la Plaça més famosa de Marrakech, sopar a la fresca,be és un dir, i cap a dormir.
All dia següent cap a Imlil amb taxi. Imlil és un petit poble del Alt Atlas, situat a 1740 metres, amb regust de muntanya i ambient de guies , muleros , botigues etc. Vam dormir al refugi del Caf i al dia següent cap al refugi del Toubkal, 3207 metres, fem l' aproximació gaudint del paisatge que ens envolta i a la arribada preparem la tàctica per la pujada al Toubkal.
El dia 21 de juliol, és el dia que totes esperaven, s' aixequem a les 5 del matí, i sortim cap a les 6 hores, i enfilant el camí cap el cim. Arriben a les 9.20 hores, i totes estem molt eufòriques,ja que hem arribat totes al cim, és un moment molt especial. Fotos de rigor,abraçades i parada per menjar alguna cosa i veure les vistes impressionants que ens ofereix el dia. Baixada fins al refugi i dinar fet per el nostre cuiner Hassan " 3 dents" ja que literalment tenia 3 dents.
Al dia següent ens acompanya el nostre cuiner i farà de guia del Ras i el Timezguida.
Sortim cap a les 6 del matí i pugem la cresta que en durà cap el Ras, tot seguit el Timezguida.
Molt contentes de haver assolit els nostres objectius, les Toubkaleres desfem el camí que ens a de portar fins a Imlil, un desnivell total en el dia de 3231 metres acumulats. Una pallissa però molt enriquidor. A Imlil ens espera el taxi que ens portarà cap a Marrakech per fer uns dies de turisme.

dijous, 5 d’agost del 2010

TRIOLET,CERVINO,ECRINS


Aquest passat 15 de Juliol, vam sortir direcció als Alps Italians tres amics, amb la intenció de fer unes activitats per la zona de la Vall d' Aosta, i Vallore de Piontonetto ( zona sud del Gran Paraiso).
Cap a les 17 hores, vam arribar a Cormayeur i agafem la pista de Val de Ferret, deixem el vehicle, preparem tot el material i comencem a pujar cap al refugi.....amb 1 hora i 30 minuts arribem al refugi, ens preparem el soparet i cap a dormir.
La nostra intenció és fer una via amb el nom de Chamois Volant D + 710 metres. Una via molt ben equipada amb parabolts i reunions equipades per baixar, ens porta fins als Monts Roiges de Triolet. La graduació un mica pujada, via molt bonica per iniciar-se als Alps, amb unes 4 0 5 hores ja eren baix. En aquest punt el nostre company Josep ens deixa per realitzar activitats per aquesta zona.
David i Fidel al dia següent agafem el cotxe i rumb a Cervinia. La nostra intenció era pujar al Cervino per l' aresta Lion.
Arriben a Cervinia i ens preparen per fer l' aproximació al refugi Carrel. Al dia següent cap a les 9 del matí comencen a pujar els 2.000 metres de desnivell que porten fins el refugi i cap a les 14 hores arriben, la veritat que no regalen ni un metre d' aquesta aproximació.
El refugi esta en un lloc molt penjat i amb unes vistes magnífiques. Ens aixequem cap a les 2.30 del matí i a les 3 ja estaven començant a pujar. L' aresta és molt bonica, només poden veure el que tenim davant amb la llum del frontal, a mesura que es fa de dia es pot contemplar la immensitat del lloc. Cap a les 8 del matí estem al cim, decidim anar fins el cim del Materhorn , ens fem unes fotos i comencem la baixada de la llarga aresta, cap a les 13 hores ja estem al refugi, on carreguem les coses que hem deixat, i comencem la baixada fins a Cervinia. Cap a les 16 hores arribem al cotxe.
Ens prenem un dia de descans i marxem cap a Vallone de Pinetto on tenim pensat fer el Veco de Valsoera. La pluja fa que aquesta activitat quedi en una excursió fins al refugi de Pontese i a la baixada donem el tomb al Lago di Teleccio, on vam trobar unes construccions de pedra seca molt boniques.
Una trobada amb uns nois francesos , ens van recomanar baixar fins Els Ecrins, on es troba La Tete de la Val, un premontori de roca calcaria molt bonic. Fem fotos de la ressenya, que ens mostra aquest noi, agafem el cotxe i baixem cap a Col de Montgenevre i al poble de Les Vigneux on es troba La Tete de la Val.
Desprès que al David li sortissím les dots artístiques regades amb vi del Priorat, dibuixa una ressenya literal de la foto en un tros de paper.
Al dia següent fem la via " Pilier Rouge Hebdo" una via molt bonica i ben equipada, pel David bufar i fer ampolles, pel Fidel bufar i pujar.
En aquesta sortida hem participat tres persones representants de tres clubs diferents, el Josep de la Joca de Roquetes, el David de la Uec de Tortosa i el Fidel del Club Excursionista Priorat.
Una experiència molt bonica compartint emocions varies i sensacions fabuloses, gràcies a persones així es fan activitats com aquestes. Això si, regat amb un bon vi.

dimarts, 15 de juny del 2010

BARRANC LA FORMIGA,GUARA


Tot va començar el dissabte dia 5 de Juny,quan tres del CEP vam decidir marxar direcció Sierra de Guara (Prepirineu,nord de Huesca),en busca d´un barranc que és deixès fer.

Pasades unes hores el paisatge comença a canviar i és va transformant en serralades i canons,això ens indica de que estem arribant!!
Vam arribar al poblet de Rodellar on hi havia un ambient força atractiu d´escaladors/es i de barranquistes,tothom estava allí per un motiu o altre.
Vam buscar el camping on haviem de llogar els neoprens,en aquell moment decidim fer vivac,ja que la previsió metereològica era bona i encara teníem llum de dia per buscar un bon lloc.Ja és l´hora d´anar a sopar,en acabar anem a fer un tomb pel petit poblet de Rodellar,rústic i acollidor.
Es l´hora d´anar a dormir,es veu llampegar darrera les muntanyes i lluny,però no ens espanta,tot i així fem vivac.Ens despertem de matinada per llamps i trons,que és veien caure molt d´aprop,decidim recollir-ho tot i possar-nos dins del cotxe,vam fer just!!!!es va posar a ploure seguidament.Ens tornem a dormir pensant si podrem fer el barranc escollit (Mascún,unes 7h. aprox.+desce.+reto.)

Comença a clarejar i ens aixequem dubtant de la nostra elecció,ja no plovia però els núvols seguien amenaçadors de descarregar en qualsevol moment,veient la perillosiat d´on ens posavem,pensem que és millor fer un barranc més curt i amb més sortides.
El Joan que es qui coneix la zona,ens diu que n´hi ha un d´aprop i força divertit,el Formiga unes 3:30h. aprox.+desce.+reto.,ens animem a fer-ho,tot i ser més curt és més segur i si el temps acompanya per la tarde en farem un altre (el Gorgonchón).
Ja estem preparats i comencem a caminar,passem per una cova (la Polvorosa),on seguidament hi ha instalat un passamans,després fem el primer rapel per poder arribar a l´inici de barranc.Ens canviem i cap a l´aigua,només començar ja entrem en un forat,fem salts,rapels,tobogans,sifons, un barranc molt divertit i segur,aquest Formiga té cops amagats!!
Acabem el barranc amb llamps,trons i més aigua... ,el Gorgonchón el deixem per un altre dia.


diumenge, 6 de juny del 2010

CARA NORD DEL MONT PERDUT

Aquest cap de setmana del 29 i 30 de Maig,vam sortir amb la intenció de fer el Mont Perdut.Vam decidir pujar per la seva cara Nord.
Deixem el vehicle a l' àrea d' acampada de Pineta, i carregant tot el material necessari, realitzem la forta i mantinguda pujada cap al Balcó de Pineta, per passar la nit allà, i a la matinada de diumenge començar la pujada.
L' ascensió va anar força be, però una vegada vam arribar a l' aresta cimera un fortíssim vent ens dificultava i molt l' arribada a cim.
Desprès baixant per "la escupidera", remuntem el coll del Cilindre i baixem fins la tenda i d' allà cap al cotxe.